divendres, 2 d’octubre de 2015

LA BRAMA DEL CÈRVOL A LA RESERVA DEL BOUMORT



El cèrvol (Cervus elaphus) és un mamífer remugant que es va extingir a Catalunya a finals dels segle XIX. Però als anys 50 dels s.XX va ser reintroduït.

Actualment els indrets on es poden observar millor són: la vall d’Aran, la Reserva Nacional de Caça del Boumort i al nord del Berguedà. A la nostra comarca, tenim una entrada fàcil a la reserva del Boumort, des de Noves de Segre.

Els cèrvols més vells poden assolir mides considerables, semblants a les d’un cavall. Les femelles fan entre 60 i 80 kg, mentre que els mascles poden pesar entre 75 i 140 kg.



Cèrvol mascle. Font: http://www.naturalocal.net/noticia/la-brama-l-aparellament-dels-cervols-al-pallars-jussa/26



Cèrvols femella. Font: http://naturesperit.blogspot.com.es/p/mamifers.html


El cèrvol acostuma a moure's cap al vespre, la nit i la matinada. Durant el dia descansa. Per això, si els volem veure, hem d’anar-hi ben d’hora al matí o cap el tard.

Les femelles i les seves cries es mouen en ramats diferents als ramats dels mascles. Només es retroben durant l'època de l'aparellament, en que formen ramats mixtos. Un cop s’han aparellat aquests ramats es desfan.




A la tardor, a partir de mig setembre i fins a mig octubre, els mascles entren en el període de zel. Durant aquest període, es disputen les femelles i creen els seus propis harems. Per atraure les femelles emeten uns brams greus i profunds que se senten a quilòmetres de distància. També marquen el territori amb secrecions glandulars i d'orina i rasquen els troncs amb la cornamenta.
Mentre dura el zel, no paren de perseguir-se i lluitar amb la resta de mascles competidors. Acaben esgotats del tot. Això es aprofitat pels mascles més joves que veuen la seva oportunitat per cobrir alguna femella tardana.

El zel de les femelles només dura 24 hores. Quan ja han estat cobertes perden l’interès. Cap a mitjans d'octubre, la intensitat del zel dels mascles es redueix i les femelles comencen a abandonar els harems per tornar a ajuntar-se amb d'altres femelles fins a la tardor següent.

Els mascles tenen unes grans banyes ramificades: a partir d'un eix principal de secció cilíndrica surten diverses branques, el nombre de les quals sol estar relacionat amb l'edat de l'animal. Com més vell és, més ramificades solen estar les banyes.


Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Cervus_elaphus

Les banyes són formacions òssies caduques. Els cèrvols les renoven cada any; una vegada passada l’època de zel, són una nosa. Llavors la base de la banya es dissol i cau. Això succeeix cap al març o l'abril, i de seguida comencen a créixer les noves, que al juny o al juliol ja han assolit el màxim desenvolupament. Els individus més forts i dominants són els que primer perden les banyes.

Normalment quan dos mascles s’enfronten no solen fer-se ferides al cos, sinó que utilitzen les banyes com a mesura de força entre ells per desplaçar-se els uns als altres.


Les banyes en creixement estan cobertes amb una pell molt vascularitzada anomenada vellut o corretja, que proporciona oxigen i nutrients a l'os creixent. Quan les banyes assoleixen la seva mida final, el vellut cau i l'os de la banya mor. Aquesta estructura òssia morta és la banya madura, que és mudada després de cada època d'aparellament.

Banya recoberta de vellut. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Banya_%28c%C3%A9rvols%29


Més informació a:

http://www.vertebradosibericos.org/mamiferos/reproduccion/cerelare.html

http://monnaturapirineus.net/category/fauna/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.